srch

Sovint les descripcions formen part d’altres textos. En un text descriptiu s’utilitzen: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc. Per fer ...

«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s'ha utilitzat «exposició» i ...

Textos narratius de ficció (una novel·la, un conte):. Plantejament; Nus; Desenllaç. Hi ha altres estructures més complexes:.

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients, .... Sovint, les descripcions formen part d'altres textos. En un text descriptiu s'utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d'allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius ...

Les divisions d'un text: títols, subtítols i apartats. En documents i textos llargs cal vetllar perquè la presentació dels títols dels diferents apartats (títol del document, títols d'apartats o capítols, de seccions, de subseccions, de paràgrafs...) en reflecteixi, si és el cas, la jerarquització. Per aconseguir-ho cal utilitzar de manera lògica i coherent els diversos recursos tipogràfics disponibles (cos de lletra, majúscules, versaletes, subratllat, cursiva, negreta...).

Tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les idees al llarg d’aquest text. Tot seguit, s’inclou una llista de connectors que no és exhaustiva, ordenats segons la funció.

ESTRUCTURA D’UN TEXT EXPOSITIU PLANTEJAMENT Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història. NUS La part més important d’una història és el nus, que és on passen les coses més interessants.

Tesi (identificació de la postura de l'autor respecte al tema, principalment en els textos argumentatius i expositius). PARTS BÀSIQUES És l' ...

Conclusió, on s'hi resumeix tot el que s'ha dit i es troba o es reforça la tesi. - Els textos argumentatius segueixen diversos esquemes: ...

Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat en poden sortir molts o pocs. Normalment hi ha: Un personatge principal, o més d'un. Uns personatges secundaris. El personatge principal. És a dir, el protagonista, condueix …

Frases de desenvolupament: s'organitzen a l'entorn de la frase temàtica i arrodoneixen el tema. Frase final o de cloenda: tanca el paràgraf amb algun comentari ...

Un text descriptiupresenta,explica detalladament, precisa com són les persones, elsanimals, els objectes, els llocs, els ambients, ... Sovint, les descripcions formen part d'altres textos. En un text descriptiu s'utilitzen recursoslingüístics que permeten crear una imatge mentald'allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots designificat precís (com els substantius), adjectius que afegeixenqualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.

ESTRUCTURA D’UN TEXT ARGUMENTATIU: EXPOSICIÓ / INTRODUCCIÓ És la part que situa , enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema. DEMOSTRACIÓ / MOTIUS O ARGUMENTS És son s’exposen els fets. Es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que han de servir per

Seccions Del Cos de l'article

Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge. El mot prové del llatí textum, derivat del verb texere i significa teixit. En sentit estricte aquesta composició pertany a la llengua escrita, però el seu significat s'ha estès, gràcies a la semiòtica, a qualsevol unitat que transmet un significat. Per això es pot parlar de textos orals o de costumsi tr…

Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.